La problemàtica de “les relacions vida-imatge, cinema-cultura i escriptura literària-escriptura cinematogràfica” en l’obra de Jaume Fuster

El desenvolupament de la tradició catalana de la narrativa negra i policíaca va ser interromput diverses vegades per les condicions sociopolítiques desfavorables del règim franquista. No obstant això, el final de la dictadura va permetre una incursió completa als gèneres populars i un dels escriptors més destacables d’aquest període és Jaume Fuster. Gràcies al seu projecte literari, va ser capaç d’introduir certs elements narratius derivats dels sistemes dominants per a la normalització de la llengua i cultura catalanes, referint-se al mateix temps a la tradició del gènere en altres manifestacions artístiques com el cinema. Aquest article presenta una anàlisi de Tarda, sessió contínua, 3.45 (1976) en què s’estudia tres tipus de relacions indicades pel mateix autor. En conseqüència, resulta que l’aspecte intertextual de la novel·la va facilitar el procés de la consolidació del gènere negre i policíac als Països Catalans.