Factors associats als tipus de cures domiciliàries de les persones en situació de dependència funcional a Barcelona

Les cures de les persones en situació de dependència funcional sovint són font de dificultats i desigualtats en les societats conegudes com a familistes. L’objectiu d’aquest article és identificar els perfils de les cuidadores i cuidadors de les persones en situació de dependència funcional, així com quines són les característiques que fan augmentar la probabilitat que rebin diferents tipus de cures domiciliàries. Per dur a terme aquesta anàlisi s’ha utilitzat la base de dades de l’Enquesta de Persones en Situació de Dependència Funcional (EPSD) realitzada el 2018 a la ciutat de Barcelona. Les dades mostren que hi ha una feminització generalitzada dels perfils professionals del personal cuidador (ja sigui d’àmbit públic o privat), així com en l’àmbit familiar, especialment quan es tracta de la persona cuidadora principal. Les llars amb ingressos elevats tenen una probabilitat més alta d’utilitzar serveis de cura de pagament, i les persones que viuen soles tenen menys probabilitat de rebre ajuda familiar i més de rebre ajudes per part dels serveis de l’Ajuntament. Els resultats mostren la necessitat d’intensificar les polítiques de cures, en especial en les llars amb menys recursos, en les que hi viuen persones amb dependència soles, i en les que es té com a principal persona cuidadora un familiar d’edat avançada.

A relevância do desenvolvimento local para a promoção do florescimento humano na doença de Alzheimer (Portugal)

Em 2018, 1,88% da população portuguesa foi diagnosticada com demência. Até 2050 prevê-se um aumento de pessoas com este diagnóstico para os 3,82%, em grande medida, devido ao envelhecimento da população. O presente artigo visa mostrar como, em Portugal, existe a necessidade de criar soluções a partir de iniciativas de desenvolvimento local, para promover o bem-estar e qualidade de vida de pessoas com Alzheimer. Apresentamos uma análise comparada entre uma organização de ação nacional (Alzheimer Portugal) e uma clínica local privada (NeuroSer), por forma a compreender as dinâmicas relacionais que envolvem pessoas com Alzheimer (comunidade, profissionais de saúde, cuidadores informais/familiares) e o tipo de soluções que são apresentadas em Portugal.

Biopolitically (un)caring: Sustaining bodies and shaping care in precarious environments

Gran part de la literatura antropològica sobre la cura ha abordat el tema com una pràctica ètica que engloba l’empatia, la solidaritat i la capacitat de reconèixer l’altre com a digne d’atenció i compromís (Kleinman, 2009; Stevenson, 2014; Taylor, 2008; Aulino, 2016). Les relacions de cura són, en teoria, actes quotidians que sustenten els vincles socials, les persones socials i la reproducció social (Buch, 2015; Zelizer, 2005; Hochschild, 2003). Però en entorns socials desfavorits, on la cura és un recurs escàs, podem continuar concebent-la com una pràctica moral que sosté la vida social? A partir de vint-i-quatre mesos de recerca de camp en una institució per a ancians abandonats a Lima, el Perú, aquest article explora les expectatives i comprensions múltiples i a vegades contradictòries que poden sorgir en relació amb la prestació de cures en un entorn de precarietat, mort social i menyspreu institucional. El meu argument és que, en aquesta institució en concret, la cura s’ofereix de manera precària, fins als límits de la seva capacitat i, fonamentalment, com una pràctica de control biopolític dirigida als cossos i les vides dels ancians.