Edició de llibres infantils i juvenills a Catalunya (2018-2019): la poesia

Els trets més rellevants de l’edició de llibres infantils i juvenils de poesia durant el bienni 2018-2019 són un lleuger augment d’obres publicades, algunes de les quals contenen imatges poètiques que contribueixen a projectar una mirada estètica sobre el món; el manteniment dels creadors del període anterior i alguna nova incorporació, sobretot en el camp de les versions d’altres cultures; la recuperació de dues obres cabdals de la nostra tradició literària; la vitalitat de les col·leccions «Vagó de versos» i «Olívia» de les editorials Andana i El Cep i la Nansa, respectivament, i l’aparició de «Poesia», nova col·lecció de l’editorial Kalandraka. Amb relació a les publicacions per a diverses d’edats lectores, hi ha un augment de llibres adreçats als més petits, i es mantenen les obres per a la resta de lectors i la d’obres interdisciplinàries.

La traducció a Catalunya (2018-2019)

A Catalunya la traducció ha seguit tenint un paper molt rellevant en el món editorial durant els anys 2018 i 2019. La importància d’aquesta activitat s’evidencia en relació amb el total de llibres traduïts publicats, que continua sent molt més alt a Catalunya que a la mitjana de l’Estat espanyol. L’anglès segueix sent la llengua font més important, tot i que en alguns gèneres determinats apareguin altres llengües destacades, com ara el japonès (manga). Durant el període analitzat es destaca la importància d’algunes traduccions del rus, el xinès, el japonès, el grec clàssic, el polonès, el turc o el francès. Els premis a la traducció segueixen centrats en la traducció literària, classificats per llengües font i gèneres, i atorgats per institucions, d’entre les quals destaquen les universitats públiques. Hi segueix havent una important activitat de recerca sobre la traducció, que es manifesta en publicacions especialitzades, reunions científiques i tesis doctorals.

La lectura fàcil a Catalunya (2018-2019)

Durant els anys 2018 i 2019 la lectura fàcil s’està consolidant al nostre territori. L’accessibilitat als continguts, és a dir, fer la informació més accessible pensant en les persones amb dificultats lectores, s’està obrint pas en molts sectors que fins ara no ho tenien com a prioritat. És el cas d’administracions, biblioteques, museus, teatres i la cultura en general. Però en d’altres àmbits, com ara el judicial, continua faltant un impuls per fer arribar els seus continguts de manera planera a tota la ciutadania. En tots els àmbits, però, manca una institució que inclogui l’accessibilitat cognitiva com a eix transversal en tota la seva comunicació.

La promoció de la lectura a les biblioteques públiques de Catalunya (2018-2019)

Durant el període 2018-2019, es desenvolupa, progressivament, un canvi de model de biblioteca pública a Catalunya, basat en la creació de coneixements i la innovació ciutadana, en què destaquen les activitats de descoberta i experimentació. En aquest model, la participació ciutadana i el factor tecnològic tenen un paper important. L’article recull una selecció de programes, accions i serveis que han dut a terme les biblioteques públiques catalanes, principalment en l’àmbit de la promoció i el foment de la lectura. També se citen les jornades i trobades professionals més destacades, així com els premis, estudis de recerca i les publicacions principals sobre la matèria que s’han publicat en aquest bienni.

Història de les biblioteques i arxius a catalunya (2018-2019)

En aquest article es presenten les principals publicacions, estudis i activitats al voltant de la història de les biblioteques i dels arxius, així com les que parlen de les seves col·leccions i fons, editades a Catalunya el 2018 i 2019 o que tracten sobre Catalunya. S’hi inclouen tant les monografies com els articles, tesis i treballs de recerca que s’han publicat; també es recullen les conferències i els congressos duts a terme i la docència relacionada.

Biblioteques patrimonials a catalunya (2018-2019)

En aquesta edició de l’Anuari destaquen un parell de tendències en l’àmbit de les biblioteques i centres patrimonials. La primera és la innovació, amb exemples d’experiències en què els bibliotecaris surten de la seva zona de confort per col·laborar amb altres investigadors al mateix nivell, aportant la seva expertesa i potenciant la utilització de les col·leccions que custodien, i generant continguts. Parlant també d’innovació, les humanitats digitals es consoliden amb múltiples projectes o grups de treball o espais de creació, com els digital labs, que contribueixen a democratitzar el patrimoni. La segona tendència que apuntem és la reuti-lització del patrimoni digital. La digitalització ha estat una bona eina de difusió del patrimoni, però els usos encara són molt limitats i se circumscriuen majoritàriament en els àmbits acadèmics i erudits. Cal trobar nous usos del patrimoni digital i això segurament requerirà de partenariats amb agents molt diversos, que siguem més flexibles i creatius, i sobretot que hi hagi un marc legal clar que ho reguli. Finalment, l’article repassa les principals novetats en matèria de formació, recerca, difusió i publicacions al llarg del bienni 2018-2019.

Les biblioteques públiques a Catalunya (2018-2019)

En aquest capítol es descriuen i s’analitzen les accions i els esdeveniments més rellevants duts a terme en l’àmbit de les biblioteques públiques de Catalunya durant el bienni 2018-2019. Després d’uns anys en què destacaven l’inici de nous projectes, durant el bienni analitzat observem com es trenca aquesta tendència, si bé es consoliden diverses iniciatives endegades en els anys anteriors i d’altres desapareixen. Veurem com, en l’àmbit institucional, s’han recuperat ajudes i subvencions cap al sector que havien desaparegut amb la crisi econòmica, i també com s’han impulsat diverses accions perquè les administracions que gestionen les biblioteques treballin de forma conjunta i coordinada. També es mostra la vitalitat del col·lectiu que continua participant en esdeveniments i generant coneixement amb les seves contribucions. En definitiva, l’objectiu del capítol és mostrar una visió de conjunt de l’activitat de les biblioteques públiques catalanes per reflectir el moment actual i veure les tendències de futur.

La lectura entre els infants i els joves a catalunya (2018-2019)

En aquest capítol es fa palès un cert estancament del grau d’assoliment de les competències lectores per part dels infants i joves, i es reflexiona sobre algunes de les possibles causes d’aquesta inèrcia conformista que ens porta a un «anar fent» que ens impedeix aprofitar el potencial humà del país. També es relacionen alguns plans institucionals de suport a la lectura, la consolidació d’activitats reeixides —jornades, congressos, grups de treball— que mostren interès de fer de la lectura una pedra angular de l’educació i s’apunten algunes idees o situacions que ens allunyen de l’optimisme que hauria de motivar-nos, si és que ens volem constituir definitivament com a societat lectora.

Les biblioteques universitàries a Catalunya (2018-2019): Actuacions i reptes de futur

S’analitza l’evolució dels serveis de les biblioteques universitàries catalanes durant el període 2018-2019 a partir de deu indicadors: usuaris potencials, nombre de biblioteques, visites, places de lectura, ordinadors per a usuaris, préstecs de documents, documents descarregats, assistents a formacions, cost d’adquisició en recursos d’informació en paper i digital, i, finalment, personal que hi treballa. Es detallen les actuacions i projectes més significatius durant el període analitzat. Com a conclusió, es proposen cinc reptes de futur que les biblioteques universitàries haurien d’afrontar per poder mantenir un suport innovador i de qualitat a les seves institucions acadèmiques: suport a la docència en línia i als nous models docents, gestió dels llibres digitals i electrònics, recolzament als nous plans de lectura dels estudiants i professors, gestió de la transició de la comunicació científica cap a la ciència oberta i, per acabar, transformació dels espais de les biblioteques en laboratoris d’estudi i creació.

Estudis i recerca sobre llibre infantil i juvenil a Catalunya (2018-2019)

Els estudis sobre literatura infantil i juvenil (LIJ) es troben en fase de transició generacional, tant dels especialistes com dels autors i professionals que han configurat el panorama de la LIJ catalana en l’etapa democràtica. Així, premis, entrevistes, exposicions o articles han atès la preservació de la memòria, tot i que amb una certa feblesa respecte del que caldria. Els estudis universitaris mantenen, amb altes i baixes, la seva oferta formativa, les tesis i les publicacions, però continua la disminució d’equips i projectes i la manca de línies específiques de LIJ. Resulta més activa la difusió i promoció a la xarxa i a través de les activitats dels sectors professionals. Els temes tractats mostren continuïtat amb el passat bienni: l’atenció a la història de la LIJ recent; la perspectiva de gènere a les obres; la interrelació de codis: els àlbums, però també els aspectes materials dels llibres, la narració gràfica i la LIJ digital, així com la promoció i l’educació literària.