Alimares en la fosca. Martí de Viciana i la Germania

El Libro quarto de Martí de Viciana recull la relació més minuciosa, incisiva i fonamental que es coneix de la revolta de les Germanies de València, en un episodi de la qual, succeït a Alcanyís, fou mort el seu pare. Una part del contingut d’aquesta quarta part està constituït per l’experiència personal —fou testimoni presencial de moltes actuacions, tant reialistes com agermanades—. En conjunt, resulta bastant equànime, malgrat la parcialitat manifesta en alguns passatges de l’obra i les alteracions, manipulacions i heterodòxies històriques contingudes al llibre. Per a la redacció, l’autor consultà nombrosos testimonis coetanis i material històric en arxius locals. A més, utilitzà una considerable suma de documentació oficial facilitada per ordre del virrei, el comte de Melito.

«Pel seu estament, condició i qualitat»: la representació de l’estament en la Mallorca de la modernitat

Les famílies benestants de Mallorca van demostrar al llarg dels segles de la modernitat preocupació per la seva representació com a estament. La distinció entre grups socials s’havia de fer patent a través de certs elements que deixessin clara, de manera visible, la pertinença a cada un dels estaments socials existents. Els requisits estamentals (vestimenta, servei o educació) tenien sentit quan eren visibles ja que permetia diferenciar els grups privilegiats de la resta, de manera que es van convertir en una obligació per a aquells que s’havien de distingir. No bastava ser privilegiat, calia aparentar-ho. Aquesta situació provocà l’existència de peticions d’assistència pecuniària per tal de seguir els mandats socials de l’estament. Incomplir-los podia suposar que la resta de la societat infravalorés la seva identitat. A partir d’aquesta consideració, l’economia d’aquestes famílies podia arribar a passar a un segon pla.

Adolf Piquer Vidal La identitat narrativa valenciana en el segle xx

La identitat valenciana al segle xx ha estat un tema complex i de gran producció als estudis catalans contemporanis. La posició excèntrica del País Valencià respecte a la resta del territori de parla catalana —que a més inclou territoris originàriament castellanoparlants i una forta castellanització dels nuclis urbans—, la mancança d’un entramat cultural fort com bé podíem trobar al Principat a principis de segle o les posicions reaccionàries d’alguns sector secessionistes han marcat sovint el full de ruta d’un món laberíntic.

Normes d’edició

Normes de presentació d’originals: articles

El record polièdric de la Germania

Acarar un fet històric com el de la revolta de les Germanies no resulta senzill per la càrrega simbòlica que arrossega per als valencians. Tanmateix, el també valencià Josep Lozano amb Crim de Germania fa possible recordar-la tot d’una però mitjançant diferents perspectives. I és per això que plantegem rastrejar aquest record a través de quatre capítols en concret de l’obra que amaguen personatges i configuracions ben travats, i esdevenen espill dels bàndols que intervingueren en la contesa però també de les tensions internes que hi havia i dels canvis de rol que es podien donar en passar de ser víctimes a botxins. Ens referim a «El banquet», «La mort de Vicent Peris», «Memòries de Felip Quzman» i «Lletres a l’absent», quatre unitats literàries que sobreïxen al servei de la ploma de Josep Lozano i que són capaços de crear el record polièdric de la Germania.

Anna Alberni, Lola Badia & Raffaele Pinto (eds.) El pensament d’Ausiàs March

El pensament d’Ausiàs March, que ara poden consultar els interessats i els investigadors, és el nou estudi sobre la poesia del nostre cavaller més gran del xv. Així, sota l’edició d’Anna Alberni, Lola Badia i Raffaele Pinto, tots tres especialistes de l’obra marquiana, la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona publica, en aquest manual, una selecció de deu ponències presentades en el Congrés Internacional de Barcelona, celebrat el passat mes de desembre de 2018. El congrés, amb el mateix títol que el llibre que ací ressenyem, va tractar de reflexionar sobre la figura del poeta del segle d’or de la literatura catalana, més com a pensador que com a creador, més com a filòsof que com a autor líric.

El tòpic de la bonaventura de la gitana en dues poesies de la Guerra de Successió

El present article recupera, edita i estudia dues cançons de la Guerra de Successió que elaboren un mateix tòpic: el de la gitana que diu la bonaventura a dos joves a partir de la lectura del palmell de la mà. Els joves són els dos pretendents a la corona espanyola, Felip d’Anjou i Carles d’Àustria. Primer, es repassa breument la tradició del motiu folklòric de la bonaventura de la gitana en la pintura i la literatura del barroc, i s’analitza quins elements d’aquest motiu es fan presents en l’elaboració de cada un dels poemes. Després es compara el contingut narratiu i ideològic dels dos textos, s’observa com el to humorístic del poema dedicat a Felip contrasta amb el to encomiàstic del text de Carles i s’estableix que els dos s’han de datar a l’estiu de 1707.

La ‘Dansa per a sant Vicent Ferrer’ del manuscrit 3619 de la Biblioteca de Catalunya i el seu context coreoteatral festiu

En aquest article s’edita i analitza la Dansa per a sant Vicent Ferrer, conservada al manuscrit 3619 de la Biblioteca de Catalunya. S’hi examinen, retrospectivament, els principals aspectes corèutics i teatrals d’algunes festes tradicionals a les comarques dels Ports i el Maestrat per a poder contextualitzar adequadament els textos de les danses que incorpora el manuscrit. Aquests poemes festius s’atribueixen a Pere Vicent Sabata (Sant Mateu del Maestrat, 1662-1733), poeta, erudit i mestre de gramàtica a Sant Mateu, Morella i Vinaròs.

Presentació

Entre els anys 1519 i 1523, l’antic Regne de València es va veure sacsejat per una guerra que ha rebut el nom de revolta de les Germanies o, senzillament, Germania. La societat valenciana actual, no sembla haver-se recordat de l’efemèride i per això, la Revista Valenciana de Filologia ha volgut, en aquest número 5, fer-nos memòria d’un dels esdeveniments històrics més decisius, segurament, que va patir el nostre país en el passat.

Vicent J. Escartí & Rafael Roca (eds) En los márgenes de la historia: marginales y minories

Fruit dels congressos «Als marges de la història: biografies invisibles en textos oblidats (ss. xv-xvi)», i «Proscrits, marginats i minories a la Corona d’Aragó (ss. xv-xviii). Textos i vides», celebrats a la Universitat de València els anys 2019 i 2020, i també amb aportacions dels simposis internacionals que la Universitat d’Alacant —a la seua seu de la Nucia— i l’Institut Superior d’Investigació Cooperativa-IVITRA han dedicat al tema —i entre els quals destaquen «Delits prohibits: sexe, erotisme, bellesa, estètica, gaudi, dret, pecat i prohibició.