Mar Massanell i Messalles, «“No m’à romasa sinó la honestat”. Rere la petja d’una innovació lingüística en el pas del català antic al modern», Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2020, 450 p.

Ressenya sobre el llibre de Mar Massanell i Messalles, «No m’à romasa sinó la honestat». Rere la petja d’una innovació lingüística en el pas del català antic al modern, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2020, 450 p., ISBN: 978-84-9191-117-3.

Montserrat Corretger & Oriol Teixell (eds.), «Literatura catalana contemporània: patrimoni i identitat», Barcelona, Institut d’Estudis Catalans / Universitat Rovira i Virgili, 2019, 251 p. // Josep Camps Arbós & Maria Dasca (eds.), «La narrativa catalana al segle XXI, balanç crític», Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2019, 139 p.

Ressenyes sobre els llibres següents: Montserrat Corretger & Oriol Teixell (eds.), Literatura catalana contemporània: patrimoni i identitat, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans / Universitat Rovira i Virgili, 2019, 251 p., ISBN: 978-84-9965-456-0. Josep Camps Arbós & Maria Dasca (eds.), La narrativa catalana al segle xxi, balanç crític, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2019, 139 p., ISBN: 978-84-9965-464-5.

Els discursos fundacionals sobre el català

S’intenta traçar una perspectiva general, a partir dels principals aspectes que hi prenen part, dels discursos sobre l’origen i l’aparició de la llengua catalana que s’han proposat d’ençà que hi ha hagut treballs de reflexió històrica sobre aquesta llengua. Sense pretendre l’exhaustivitat, se citen autors i obres sols amb la intenció d’il·lustrar els diferents posicionaments.

Anna M. Moreno, Francesco Ardolino & Jordi Malé (eds.), «Manuel de Pedrolo, una mirada oberta. Noves perspectives crítiques i didàctiques», Lleida, Aula Màrius Torres / Pagès editors, 2019, («Trossos», 11), 429 p.

Ressenya sobre el llibre d'Anna M. Moreno, Francesco Ardolino & Jordi Malé (eds.), Manuel de Pedrolo, una mirada oberta. Noves perspectives crítiques i didàctiques, Lleida, Aula Màrius Torres / Pagès editors, 2019, («Trossos», 11), 429 p., ISBN: 978-84-1303-138-5.

O galego-português, matriz do mundo lingüístico luso-brasileiro

O período inicial desta breve história da língua galega e o reintegracionismo lingüístico começa com umhas observaçons de umha «Carta» de Martim Sarmiento (1695-1771), precursor da filologia galega, e finaliza em 2019, ano em que a Real Academia Galega (RAG), toma o acordo de dedicar-lhe o «Dia das Letras Galegas» ao polígrafo ferrolano Ricardo Carvalho Calero (Ferrol 1910 - Santiago de Compostela 1990). Elaboram-se apenas umhas ideias sobre o século XIX e primeira metade do XX; mais informaçom aparece sobre a segunda metade do século passado e primeiras décadas do XXI.

Presentació del monogràfic «Com s’escriu avui la història de la llengua catalana?»

Presentació del monogràfic «Com s’escriu avui la història de la llengua catalana?», coordinat per Miquel Nicolás.

Jean-François Sablayrolles, «Comprendre la néologie. Conceptions, analyses, emplois», Llemotges, Éditions Lambert-Lucas (col·lecció «La Lexicothèque»), 2019, 312 p.

Ressenya sobre el llibre de Jean-François Sablayrolles, Comprendre la néologie. Conceptions, analyses, emplois, Llemotges, Éditions Lambert-Lucas (col·lecció «La Lexicothèque»), 2019, 312 p., ISBN: 978-2-35935-286-3.

L’epístola en la poesia de Vicent Andrés Estellés

Aquest treball revisa les composicions poètiques que Vicent Andrés Estellés va considerar i anomenar epístoles al llarg de la seua extensa producció literària. Aquest tipus de composicions, juntament amb les èglogues, van ser importants en la seua confirmació com a poeta en llengua catalana en els anys cinquanta, i, a més, aquestes van aportar un to conversacional a la seua poesia, on el jo poètic aprofitava el tu interlocutor i destinatari per tal de construir-se en el text. L’estudi publica, entre els textos revisats, tres poemes epistolars inèdits.

«A vós qui sou la bella i alta rima» (Els participants en la ‘Resposta’ trobada de Miquel Ortigues)

En el marc de la realització de la tesi doctoral sobre el notari valencià Miquel Ortigues, hem estudiat l’obra atribuïda així com qüestions d’aspectes biogràfics i contextuals. En aquest article ens centrem en la importància de l’aparició d’una composició inèdita trobada en els seus protocols notarials i una revisió sobre la magnitud del personatge a partir de les relacions literàries que s’expliciten en els versos. L’article representa un nou enfocament sobre Miquel Ortigues que té en compte dades empíriques recollides als arxius. De forma col·lateral també significa la irrupció d’altres dos poetes, Ausiàs Crespí de Valldaura i Joan Ram Escrivà en el panorama poètic de les preguntes i respostes valencianes de finals del s. XV, i als quals també dediquem un article. L’estudi de Miquel Ortigues i dels poetes participants de la Resposta és important per a calibrar el que pot donar de si l’aprofundiment en el treball d’arxiu i en la descoberta de personatges literaris que ajuden a entendre com era el circuit literari poètic valencià de finals de segle xv i quina influència degueren tenir respecte a les noves modes literàries.

Caterina Martínez Martínez, «Origen i evolució dels connectors de contrast en català», Alacant / Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, «Biblioteca Sanchis Guarner», 2021, 247 p.

Ressenya sobre el llibre de Caterina Martínez Martínez, Origen i evolució dels connectors de contrast en català, Alacant / Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, «Biblioteca Sanchis Guarner», 2021, 247 p., isbn: 978-84-9191-152-4.