Inventando el crimen pasional: del lenguaje de gacetilla a la prensa de sucesos (España, 1892-1920)

El término «crimen pasional» surgió en la prensa española en 1892. El objetivo de este trabajo es desvelar el porqué y entender su relación con la prensa sensacionalista y, en especial, con la prensa especializada en sucesos.

La recepció de Georges Valois a Catalunya. Aproximació a les influències i interpretacions d’un referent oblidat (1918-1928)

A través de l’anàlisi de la recepció de les seves idees en quatre cultures polítiques (maurisme, catalanisme noucentista, catolicisme social i catalanisme progressista), l’article que presentem pretén examinar l’impacte del pensament de Georges Valois a Catalunya.

Globalització i cosmopolitisme: formes i mercats culturals a l’Europa de la segona meitat del segle XIX

Ressenya de: Orlando Figes, Los europeos. Tres vidas y el nacimiento de la cultura cosmopolita, Barcelona, Taurus, 2020

El segon exili del cardenal Vidal i Barraquer (1939-1943)

A partir d’unes memòries inèdites del canonge Joan Viladrich, secretari particular del cardenal Francesc Vidal i Barraquer, ens endinsem en el segon i definitiu exili del prelat tarragoní, el corresponent a la proscripció imposada per Franco. Presentem el cardenal com una figura incòmoda per al nou règim instaurat a Espanya, el qual aconseguí desprendre-se’n davant d’un Vaticà impassible o incapaç de trobar solució a l’afer. En els informes de Vidal al pontífex, es pot comprovar la seva desaprovació del règim franquista i la lluita infructuosa per mirar de revertir la seva situació personal.

Olga Glondys

En memòria de la Dra Olga Glondys (1979-2020)

Els epistolaris i la història cultural

Ressenya de: Valentí Valenciano, El treball ciclopi de dos historiadors.

L’experiència alemanya de Manuel de Montoliu (1908-1911)

Amb l’arribada de Prat de la Riba a la Presidència de la Diputació de Barcelona l’any 1907 i la creació per part del Govern del Regne d’Espanya de la Junta de Ampliación de Estudios l’any 1908, començà l’enviament de desenes d’estudiants catalans fora de les fronteres espanyoles becats per les diferents administracions.

L'arqueologia com a element constructor de la identitat nacional

Ressenya de: Francisco Gracia Alonso, La construcción de una identidad nacional arqueología, patrimonio y nacionalismo en Cataluña (1850-1939), Barcelona, Edicions de la Universitat de Barcelona, 2018.

Republicans catalans (i heterodoxos) del segle XIX

Ressenya de: Pere Gabriel (ed.), Republicans catalans del segle XIX. Espanya i nació a Catalunya. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2020

Trabajo, género y clase en Au Bonheur des dames de Émile Zola

En aquest article proposo una lectura d’Au Bonheur des dames d’Émile Zola, atenta a las representacions construïdes al voltant del progrés i les transformacions en la la vida urbana europea decimonònica. Hi desenvoluparé un estudi dels personatges, els vincles que creen, de manera que la botiga, més que com un mer escenari, és un gran protagonista, cor de la metamorfosi de la vida social i material. Hi trobem els qui tenen èxit i els exclosos, un espai per a la «carrera oberta al talent», no només per al burgès, sinó també per als treballadors del comerç que, a diferència dels industrials, podien assolir l’èxit juntament amb el patró. Per acabar, faig una breu referència a la sèrie The Paradise, com una reescriptura de la novel·la de Zola al segle XXI.