Resum: En el present treball parem esment a 3 il·luminacions del Breviari d’Amor de Matfré Ermengaut, a més de ser eloqüents –valga la sinestèsia: imatges que són eloqüents— justament d’aqueixa vocació d’Ermengaud en pro de la cristianització de la fin’amors. Estableixen una mena de seqüència en el concert de diàleg entre història natural, història sagrada i atenció a l’amor, als amadors a fi i efecte que estableix qui és el receptor concret de l’obra, qui el model a seguir (els àngels) i qui a defugir (el dimoni), i quin és l’àmbit d’actuació del «maligne»: la societat cortés, ecosistema de la fin’amor. Paraules clau: Breviari d’amor, enciclopedisme medieval, text i imatge, fin’amor, càtars, moralitazió Abstract: This paper analyzes three illuminations of Matfré Ermengaud´s Breviari d'Amor which represent the author´s attempt to Christianize the concept of fin'amors. In particular, they establish a connection among natural history, sacred history and love and lovers and allow us to study who is the recipient of Ermengaud's work. In addition, they serve us to study the author´s injunctions on the model to be followed (angels), the model to reject (demons), and the sphere of action of «the evil»: courtly society and the ecosystem of fin´amors. Keywords: Breviari d´Amor, Medieval encyclopedic knowledge, text and image, fin´amor, Cathars, moralization
D’àngels i dimonis. Anàlisi d’una seqüència del programa iconogràfic de la moralització enciclopèdica de la fin’amors en el Breviari d’Amor de Matfré Ermangaud
