Maisons urbaines à Perpignan dans le lotissements du XIIIe siècle

Aujourd’hui, il ne fait plus de doute que les trois quartiers Saint-Matthieu, Saint-Jacques et La Réal de Perpignan, fondés dans le courant du XIIIe siècle, se caractérisent principalement par leurs élévations en terre crue massive constituant les murs latéraux et de fond des maisons. La première opération qui a révélé leur existence s’est déroulée, en 2000, dans la rue de l’Anguille, dans le quartier Saint-Jacques[1]. Depuis, des opérations d’ampleur variable, portant tantôt sur le bâti, tantôt sur le sous-sol, ont permis de progressivement compléter nos connaissances sur l’organisation du parcellaire au sein des trois quartiers médiévaux, sur la mise en œuvre de ces élévations en terre, sur le modèle de la maison qu’accueillaient ces parcelles et, peu à peu, sur leurs aménagements intérieurs. [1] Guyonnet (F.), Rue de l'Anguille. Etude des élévations à Perpignan (Pyrénées-Orientales). DFS, AFAN. SRA Languedoc-Roussillon, 2001, 101 p. (inédit)

Dos exemples d’urbanisme medieval a Catalunya: l’Esquerda de Roda de Ter (Osona) i Santa Creu de Rodes al Port de la Selva (Alt Empordà)

Les excavacions arqueològiques efectuades els darrers anys en dos jaciments medievals catalans, cadascun situat en un espai amb característiques geogràfiques i socioeconòmiques diferents, han permès comparar aspectes com ara l’urbanisme, les tècniques de construcció, l’adaptació al terreny, l’origen i evolució, així com les causes del seu abandonament. Aquest article analitza i compara els casos dels pobles medievals abandonats de l’Esquerda de Roda, a Osona, i de Santa Creu de Rodes, a l’Alt Empordà, tot remarcant les seves semblances i divergències.

La modulació urbana a l’eixample baixmedieval de Roses

L’eixample de la vila medieval de Roses és un exemple d’urbanisme planificat, ordenat segons una trama ortogonal que pressuposa l’existència d’una acció premeditada i racional per ampliar la vella població. Les excavacions arqueològiques han situat aquesta acció a la primera meitat del segle xiii, gràcies als materials recuperats als nivells de condicionament del terreny per rebre les noves construccions. Darrere d’aquest projecte se suposa l’existència d’uns interessos per part dels senyors que tenien jurisdicció sobre el lloc. Al mateix temps, es pressuposen uns treballs previs d’agrimensura per aprofitar el terreny disponible i ajustar-hi les noves illes de cases.

A la recerca de l’antiga «Rhode». Dels primers treballs a l’adquisició de la Ciutadella per part de l’Ajuntament

Els primers intents rigorosos per localitzar els vestigis de l’antiga Rhode a la Ciutadella van ser decisió de la Junta de Museus de Barcelona. A través dels diaris d’excavació de les ruïnes emporitanes que redactava Emili Gandia podem seguir aquell procés, que no va acabar de reeixir.

La casa medieval a Girona

La ciutat de Girona conserva molts exemples d’edificis medievals. Malgrat les diferències formals, s’aprecien uns trets comuns en la concepció dels espais i de les tècniques constructives que permeten identificar-los sense gaires problemes. Les façanes estretes, els solars fondos, l’existència del pati interior com a element vertebrador, la localització d’una eixida posterior o verger, i la sala com a àmbit residencial preferent. En alçada contenen tres plantes, la noble al primer pis i un badiu que corona la casa sota la teulada.

Habitar Barcelona, habitar el Born en època medieval i moderna. Notes sobre arquitectura domèstica històrica

La edilícia històrica de Barcelona es mostra en el seu recorregut, com una proposta certament original des de la mateixa fundació romana de la ciutat. Així ho palesen les tècniques constructives, els materials de construcció, els acabats, o fins i tot el mateixos projectes arquitectònic històrics. El testimonis de les cases conservades al conjunt arqueològic del Born, però també en algunes zones de la resta del centre històric de la ciutat explicarien aquesta singularitat: aquest factor local.

Pour une archéologie comparée de la maison urbaine dans le Grand Sud

Cette introduction vise à donner idée du potentiel remarquable d’une archéologie comparée de la maison urbaine, médiévale et moderne, de l’Italie à la Catalogne en passant par le Sud français. Seront présentés les points saillants d’une problématique portant sur la structure, du gros-œuvre aux finitions, les matériaux, la distribution, appuyés sur quelques références bibliographiques. Les chercheurs tireront aussi bénéfice des analyses à différentes échelles, en pratiquant une collaboration entre disciplines.

Le dimore medievali dell’emilia occidentale

Le abitazioni sono uno dei migliori indicatori materiali per indagare il contesto economico, sociale e politico del paesaggio medievale. L’obiettivo di questo contributo è quello di proporre una lettura del rapporto tra città e campagna nei secoli bassomedievali proprio a partire da questo tipo di indicatore materiale. Guardando ai modelli architettonici, alle tipologie costruttive e ai materiali impiegati è possibile riconoscere il lavoro di maestranze più o meno specializzate. Analizzando inoltre la distribuzione di manufatti riconducibili ai medesimi modelli architettonici tra paesaggio urbano e rurale è possibile capire come sia cambiata la centralità dei centri urbani tra pieno e bassomedievo. In particolare sembra emergere, in sintonia con molti altri aspetti della cultura materiale, un ruolo predominante della città come produttore ed esportare di modelli nuovi nel territorio a partire dall’età comunale, ovvero nel momento in cui le città iniziarono a definire politicamente e militarmente i propri distretti territoriali di riferimento.

Building in the city. From archaeological markers to the historical reconstruction of the worksite. Some examples from medieval Rome

The present paper considers the topic of building cities. This is certainly a well-studied topic, but also a complex one because different factors are involved with regard to the economic, social and political context, often characterized by the appearance of new main characters. This complexity can be analyzed in many manners, including the one of the archaeology of production and building activities. Starting from the considerable amount of data in the database created between 2013 and 2014 for the project “archeologia della produzione a Roma” (Archaeology of production activities in Rome), the topic will be discussed from a point of view considered particularly interesting: the study of archaeological markers in building materials, and therefore, the study of all those production processes involved in construction activities. The research will demonstrate how the analysis of physical markers of building activities can record important tracks on different aspects of building, aspects of extreme interest for understanding the city.

La Torre de la Trinitat i la pesca de la tonyina (Roses, 1350-1550)

La funció de la Torre de la Trinitat ha estat històricament controlar l’entrada de vaixells al Golf de Roses. L’estudi presenta una nova funció que desconeixíem, la seva relació amb el món de la pesca, com a guaita de l’arribada dels bancs de tonyines durant els mesos de maig a octubre i la creació de la capella de la Santíssima Trinitat al seu interior per part dels pescadors rosincs.