Resum: La política expansionista de la Corona d’Aragó vers el Mezzogiorno italià, encapçalada per Alfons el Magnànim durant la primera meitat del segle XV, va suposar que el monarca formara al seu voltant una cort d’humanistes italians perquè deixaren constància escrita de la seua empresa i transmeteren a la seua cort els coneixements dels grans autors clàssics llatins i grecs. Aquesta nòmina de lletraferits en estudis grecollatins, en què trobem Lorenzo Valla, Guiniforte Barzizza, Bartolomeo Facio i Antonio Beccadelli (el Panormita), entre d’altres, mantingueren assíduament contacte amb membres de la cancelleria reial i de la noblesa. Un d’aquests nobles va ser el cavaller valencià, camarlenc, conseller i mariscal, Francesc-Gilabert de Centelles i Queralt, altrament dit Ramon de Riu-sec, senyor de Nules i comte d’Oliva (1449), qui va mantenir correspondència epistolar amb Barzizza i Beccadelli, per demanar-los consell sobre la naturalesa de l’amor. En aquest article, doncs, hem estudiat les fonts de consulta a què va recórrer el Panormita quan va redactar l’epístola i el contextualitzem amb la realitat amorosa del cavaller valencià.
Paraules clau: segle XV, Itàlia, Corona d’Aragó, Antonio Beccadelli, Francesc-Gilabert de Centelles.
Abstract: The expansionist policy of the Crown of Aragon towards the Italian Mezzogiorno, headed by Alfons el Magnànim during the first half of the fifteenth century, supposed that the monarch would form around him a court of Italian humanists for the written testimony of his enterprise and the transmition to the court of the knowledge of the great Latin and Greek classical authors. This list of letters written in Greco-Latin studies, in which we find Lorenzo Valla, Guiniforte Barzizza, Bartolomeo Facio and Antonio Beccadelli (Panormita), among others, were always in contact with members of the Royal Chancery and the nobility. One of these nobles was the Valencian knight, chamberlain, counselor and marshal, Francesc-Gilabert de Centelles i Queralt, otherwise known as Ramon de Riu-sec, lord of Nules and Count of Oliva (1449), who corresponded with Barzizza and Beccadelli, to ask for advice about the nature of love. In this article, we have studied the sources of reference that Panormita consulted when writing the epistle and we contextualize it with the loving reality of the Valencian knight.
Keywords: 15th century, Italy, Crown of Aragon, Antonio Beccadelli, Francesc-Gilabert de Centelles.
Sobre la coherència de l’aristotelisme marquià: la polisèmia del terme “virtut”
