Fichte, Johann G. (2017). Lecciones de filosofía aplicada: Doctrina del Estado

Fichte, Johann G. (2017)Lecciones de filosofía aplicada: Doctrina del EstadoSalamanca: Ediciones Sígueme, 288 p.ISBN 978-84-301-1962-2

Field, Sandra Leonie (2020). Potentia: Hobbes and Spinoza on Power and Popular Politics

Field, Sandra Leonie (2020)Potentia: Hobbes and Spinoza on Power and Popular PoliticsNueva York: Oxford University Press, 320 p.ISBN 9780197528242

L’aposta per la transcendència materialista: un recorregut per la història del transhumanisme

Gràcies a l’aposta tecnològica de les societats actuals i també a la globalització que comporta, el moviment transhumanista, visiblement heterogeni, està començant a ser (re)conegut a tot el globus terraqüi i a adquirir una enorme volada. Això no obstant, malgrat que la materialització de les fites transhumanistes només sigui possible en les societats postmodernes, l’origen del transhumanisme bé pot anar més enllà del que anomenem societat contemporània. En aquest article s’explora l’origen del transhumanisme partint de les tres hipòtesis següents: a) el transhumanisme com un fenomen típicament postmodern; b) el transhumanisme com a herència de la tradició renaixentista secular; c) el transhumanisme com a tret identificatiu de la naturalesa humana.

La filosofia com a ciència teòrica: la proposta de Timothy Williamson

Timothy Williamson defensa que la filosofia és una ciència teòrica que s’ocupa d’investigar sobre la realitat, d’obtenir coneixement, i que ho fa construint teories, confrontant-les amb l’evidència, d’una manera sistemàtica, disciplinada i socialment organitzada, com les altres ciències. En aquest article es compara aquesta posició, d’una banda, amb la que considera que la filosofia és una reflexió de segon ordre sobre la ciència, la moral, la política, l’art…; i, de l’altra, amb la concepció de la filosofia com a guia de la vida, com a recerca de la saviesa pràctica.

La importancia hermenéutica de la Introducción al «Tractatus» de Wittgenstein, de Elizabeth Anscombe

Nuestro artículo analiza el libro de Elizabeth Anscombe destacando su carácter político. Cuando decimos «político» nos referimos a que desde su publicación opera como un filtro de exclusión de otras lecturas del Tractatus. En especial entendemos este texto como una expulsión a priori de las lecturas que privilegian la influencia de Arthur Schopenhauer. Describiremos las estrategias implícitas y explícitas del texto para dificultar e imposibilitar la lectura del libro de Wittgenstein en clave ética, estética o mística. Señalaremos la distancia que, de modo crítico, el libro de Anscombe construye a manera de canon de lectura. Consideraremos, también, hasta dónde llega la influencia del filósofo de Frankfurt sobre el joven Wittgenstein y la actualidad de una lectura schopenhauereana de la primera obra del pensador vienés.

El benefactor i la federació. Notes sobre «Participar del món», d'Hannah Arendt

Participar del món es deté en alguns dels temes clau sobre els quals la filòsofa Hannah Arendt va escriure entre 1941 i 1945 a la revista estatunidenca Aufbau: la gratitud, les figures jueves de la pària i la forana, l’autoemancipació i la qüestió jueva i àrab a Palestina. Participar del món no sols té el valor de rescatar el desconegut perfil sionista d’Hannah Arendt, sinó que també és la primera traducció íntegra dels articles publicats a Aufbau i de les actes del Jove Grup Jueu que Arendt va posar a funcionar el 1942.

Construirse como sujeto ético para una vida verdadera. Las propuestas de Pierre Hadot, Michel Foucault y François Jullien

Este trabajo analiza el hilo conductor que va de Pierre Hadot a François Jullien pasando por Michel Foucault, y que se sostiene en el papel de la filosofía como transformador de sí para alcanzar una vida verdadera. Hadot y Foucault buscan referentes en las escuelas antiguas grecorromanas, mientras que François Jullien lo hace en la sabiduría tradicional china. Pero en todos los casos es una búsqueda del pasado para volver al presente y así actualizar este diálogo con los antiguos. Pierre Hadot hablará de la filosofía como ejercicio espiritual; Michel Foucault, como del cuidado de sí, y François Jullien, como del aprendizaje del vivir existiendo. La continuidad está en esta voluntad de hacer de la filosofía un instrumento para construirse como sujeto ético, cuyo resultado es otro modo de vida, una vida verdadera.

«Si això és un animal». El concepte d’animal i la deshumanització a la «Trilogia d’Auschwitz»

Trobar la forma d’expressar quelcom per al qual no hi ha paraules fou un dels reptes que assumí Levi quan volgué explicar la cruel deshumanització que va sofrir com a presoner al Lager. Nogensmenys, hi va trobar la solució mitjançant el concepte d’animal. En aquest sentit, el seu testimoni és ple de metàfores faunístiques que representen el patiment de la seua reducció cap al fons i la crueltat de ser tractat com una bèstia a la qual podien assassinar i que patia com un esclau castigat. Levi confirma amb les seues analogies que la deshumanització és una metamorfosi animal. Tanmateix, la tesi d’aquest assaig és que la deshumanització no és convertir-se en una bèstia, sinó transformar-se en allò que nosaltres hem fet dels animals. Una proposició que afirmem gràcies a l’etologia, que ens evidencia que el comportament real de les feres no equival a estar pres ni a ser humiliat. De fet, creiem que la raó principal per la qual Primo Levi pensava que la deshumanització era animalitzar-se sorgeix arran d’una ideologia antropocèntrica.

Nieto Blanco, Carlos (2021). El mundo desde dentro: El pensamiento de José Ferrater Mora

Nieto Blanco, Carlos (2021)El mundo desde dentro: El pensamiento de José Ferrater MoraSevilla: Renacimiento. Iluminaciones, 520 p.ISBN 9788418387418

Pelluchon, Corine (2018). Manifest animalista: La causa animal com a camí per a un nou humanisme

Pelluchon, Corine (2018)Manifest animalista: La causa animal com a camí per a un nou humanismeBarcelona: Rosa dels Vents, 141 p.ISBN 978-84-16930-41-8