La música a l'escola: aproximació a l'educació musical actual a l'àrea metropolitana

Els plantejaments musicals a les escoles de Catalunya són diversos, més encara en una època de gran heterogeneïtat de models i projectes escolars. En aquest context, el present article té com a objectiu mostrar una perspectiva general de les realitats musicals escolars als Serveis Territorials del Vallès Occidental i del Consorci d’Educació de Barcelona. S’ha dut a terme un qüestionari que ha permès obtenir dades provinents de 135 escoles. El qüestionari comptava amb preguntes referents a la metodologia i estratègies didàctiques, a la formació, perfil i forma de treball de l’especialista i a l’ús de recursos TIC a l’aula. Els resultats mostren que els i les especialistes treballen a partir dels diversos contextos musicals d’aprenentatge, tot i que situen el bloc de cançó i veu com a eix, seguit del context d’audició. Així mateix, es constata que l´ús de recursos TIC és un àmbit poc explorat, en part a conseqüència de la manca de recursos i formació docent. Finalment, es discuteix sobre possibles tendències que situarien l’edat i el gènere del professorat com a factor que condiciona determinats plantejaments musicals a l’escola.

Educational prospects of Techno-CLIL strategies and implementation in the subject of History for the last triennium of Secondary schools

Content and Language Integrated Learning (CLIL) was born in the ‘90s, explicitly aimed at fostering the European multilingualism at school, by means of the embedding content and foreign/minority languages, whose implementation non-linguistic subject teachers have been the only main characters for a long time. As a matter of fact, by now CLIL does not seem to be as widespread as wished in the European schools, often because it is not seen as an opportunity for teachers, but as a demanding top-down policy, both in training them and in workload for them. So, it is not perceived primarily in its global importance for a new kind of schooling, in which multilingualism is part of the holistic knowledge required to students of the XXI century, not the only real aim of CLIL, as the almost exclusively interest in it of the Foreign Languages (FLs) and Applied Linguistics Departments could demonstrate.

Editorial

Editorial núm 3 2020

Resum de la tesi doctoral «Smart Classrooms i l'adveniment de la Quarta Revolució Industrial: anàlisi dels factors clau per al disseny d’aules intel·ligents»

Aquesta tesi neix amb l’objectiu de descriure les aules intel·ligents analitzant-ne els elements diferenciadors, les dimensions i les interrelacions, per comprendre quines són les tendències que poden proporcionar millores en els processos d’ensenyament-aprenentatge dels estudiants del segle XXI. Per fer-ho, s’utilitza una metodologia d’investigació exploratòria que permet recollir dades i concatenar resultats per ampliar-ne el marc referencial. En total es compendien dotze publicacions del doctorand, en què les tècniques i els instruments de recerca utilitzats són diversos: revisions sistemàtiques de la literatura i aproximacions teòriques amb valoració d'experts, entrevistes, grups focals, anàlisi documental i tests objectius. La fonamentació teòrica permet contextualitzar la Quarta Revolució Industrial i el seu potencial en educació. Com a resultat, s’introdueix una definició de les escoles intel·ligents, que han d’estar dotades de sistemes de gestió integral i solucions automatitzades, han d’estar centrades en les persones i ser inclusives, i han de ser sostenibles, amb l’objectiu d’acollir una educació intel·ligent tot adoptant de manera eficient noves metodologies d’aprenentatge i avenços de la Quarta Revolució Industrial. També es conceptualitzen i es defineixen les aules intel·ligents mitjançant la dimensionalització de les seves característiques, i es descriuen les característiques principals que han de tenir quant a tecnologia, factors ambientals i processos pedagògics. Es posa especial èmfasi en les condicions ambientals, ja que es detecta que són influents en els processos d’ensenyament-aprenentatge i representen un camí rellevant per la innovació a les aules. S’estudien en profunditat els dos temes més rellevants: il·luminació i acústica. Els resultats emergents de la recollida de dades mostren diverses implicacions de les smart classrooms i el seu nivell de maduresa. Val a destacar, d’una banda, que els centres educatius de Catalunya estan disposats a respondre a les innovacions pedagògiques que comporti l’arribada de la Indústria 4.0, però encara no estan preparats per obtenir uns resultats eficients. D’altra banda, es destaca l’efectivitat de sistemes dinàmics per controlar la il·luminació a l’aula, com a primer pas en l’automatització de les condicions ambientals en una aula intel·ligent.

Resum: La competència digital dels estudiants universitaris: conceptualització i avaluació. El cas de la URV

El passat dia 15 de juliol del 2020 es va llegir la tesi doctoral La competència digital dels estudiants universitaris: conceptualització i avaluació. El cas de la URV dirigida per la Dr. Mercè Gisbert Cervera i el Dr. Francesc Marc Esteve Mon. El tribunal de l’acte va ser constituït pel Dr. Luis Marqués Molias, la Dra. Virginia Larraz Rada y el Dr. Juan González Martínez. L’acte va finalitzar amb la qualificació del treball per part del tribunal amb un excel·lent Cum Laude.El treball doctoral que aquí es resumeix s’ha realitzat amb el grup de recerca ARGET (2017SGR1682) i s’ha desenvolupat, a partir de la col·laboració en diferents projectes: en primer lloc, a la Xarxa URV Digital finançada per la convocatòria de Xarxes d’Innovació de l’ICE de la URV, en el marc de la qual s’ha articulat aquesta tesi; en segon lloc, al projecte ACEDIM (2017ARMIF00031) de la convocatòria ARMIF del Programa MIF de la Generalitat de Catalunya; i, per últim, al projecte Simul@b (EDU2013-42223-P) finançat, a través del Pla Nacional d’I+D, del Ministerio de Economía y Competitividad.