Resum: El paisatge bucòlic es va convertir en una espècie de partitura i de joc metalíric en els tons barrocs de tal manera que sembla com si els intèrprets i les veus que els canten només tinguessin que seguir les indicacions que els tòpics poètics dicten des del text per a que la sonoritat, l’harmonia i la música fossin possibles. Resulta molt curiós també que, tan tardanament, fos a propòsit de l’amor bucolicopastoral el pretext amb què l’incipient art del to es mostrés més experimental. Només aquest motiu musical podria justificar, que, a principis del segle XVII, proliferessin les composicions de tons de temàtica bucòlica i d’aquells altres que estan centrats en una Natura, si bé no idealitzada, no advertida pel més tardà panteisme egocèntric. En aquest treball ens centrarem, per tant, en les causes d’aquest esforç d’originalitat musical i de llurs èxits, així com la repercussió que va tenir en la poesia musicada. També seguirem l’evolució poeticomusical del to bucolicopastoral de la mà dels millors compositors peninsulars (alguns encara desconeguts) per a terminar oferint les característiques més significatives que permeten fixar-lo com una de les importants tipologies de la història de la música peninsular del segle XVII..
Paraules clau: to barroc, poesia i música del segle XVII, bucolisme líric, estudi interdisciplinar, llenguatge poeticomusical.
Abstract: The bucolic landscape became a kind of sheet music and metalyrical game in baroque tonos in such a way that it seems as if the performers and the voices that sing them have only to follow the indications that the poetic topics dictate from the text so that the sonority, harmony and music were possible. It is very curious also that, so belatedly, it was on the subject of pastoral-bucolic love the pretext with which the incipient art of the tono was more experimental. Only this musical motif could justify, that, at the beginning of the XVII century, the compositions of bucolic tonos proliferated and of those others that are centered in a Nature, although not idealized, not noticed by the later egocentric pantheism. In this work we will focus, therefore, on the causes of this effort of musical originality and its achievements, as well as the repercussion that it had on musicalized poetry. We will also follow the poetic-musical evolution of the bucolic-pastoral tono along with the best peninsular composers (some still unknown) to end up offering the most significant characteristics that allow us to fix it as one of the important typologies of the history of the peninsular music of the XVII century.
Keywords: Baroque tono; Poetry and music of the seventeenth century; Lyric bucolicism; Interdisciplinary study; Poetic-musical language.
«Al aire» del to barroc