scholarly journals Anàlisi d’errors en l’expressió escrita del català com a llengua addicional: contrast entre l’alumnat serbi i l’anglòfon

Author(s):  
Elga Cremades Cortiella
Keyword(s):  

Aquest treball vol constituir una primera aproximació a les característiques de la interllengua de l’alumnat de català com a llengua addicional que té com a llengües primeres el serbi, d’una banda, i l’anglès, de l’altra, prenent com a base metodològica l’anàlisi d’errors i els estudis d’interllengua, tot tenint en compte, també, els corpus d’aprenents. Per fer-ho, s’ha utilitzat un corpus de 97 exàmens corresponents a les proves dels certificats B1 de català emesos per l’Institut Ramon Llull durant els anys 2011 i 2012, uns exàmens que s’han transcrit, etiquetat i analitzat mitjançant el programari AntConc. Un cop analitzat els textos, s’han classificat els errors d’acord amb un criteri gramatical, de manera que es presenten els principals errors de l’alumnat als nivells ortogràfic i ortotipogràfic, morfosintàctic, lexicosemàntic i pragmaticodiscursiu. El treball mostra com els àmbits ortogràfic (en el cas de l’alumnat anglòfon) i morfosintàctic (en el cas de l’alumnat serbi) són els que presenten uns percentatges més elevats d’errors, si bé l’àmbit lexicosemàntic és on podem detectar més clarament les interferències de les llengües primeres i, sobretot, de les altres llengües que parla l’alumnat.

1939 ◽  
Vol 41 (2) ◽  
pp. 113-125 ◽  
Author(s):  
Giovanni Maria Bertini
Keyword(s):  

Romania ◽  
1991 ◽  
Vol 112 (447) ◽  
pp. 406-449 ◽  
Author(s):  
Vincent Serverat
Keyword(s):  

Numen ◽  
2008 ◽  
Vol 55 (1) ◽  
pp. 1-26 ◽  
Author(s):  
Peter Dinzelbacher

AbstractAlthough the medieval tradition of the famous parable which stands in the centre of Lessing's Nathan der Weise is quite well known, the present writer holds that the older versions of this motive are usually misinterpreted, being habitually read in the light of the German poet's text written during the age of enlightenment. An analysis, however, of the original stories of Etienne de Bourbon, Busone, Boccaccio et al., shows that their real aim was to illustrate an aporia and the shrewdness necessary to escape from it, not to call for religious tolerance. Indeed, the latter idea grew out of the disasters of the Thirty Years' War only, and was nearly completely alien to the Middle Ages. The few exceptions (Wolfram von Eschenbach, Ramon Llull, Nicolaus Cusanus) — and their limitations — are briefly discussed.


Sign in / Sign up

Export Citation Format

Share Document