Editorial CJ 4(2)

Editorial CJ 4(2)

Anàlisi d’errors en l’expressió escrita del català com a llengua addicional: contrast entre l’alumnat serbi i l’anglòfon

Aquest treball vol constituir una primera aproximació a les característiques de la interllengua de l’alumnat de català com a llengua addicional que té com a llengües primeres el serbi, d’una banda, i l’anglès, de l’altra, prenent com a base metodològica l’anàlisi d’errors i els estudis d’interllengua, tot tenint en compte, també, els corpus d’aprenents. Per fer-ho, s’ha utilitzat un corpus de 97 exàmens corresponents a les proves dels certificats B1 de català emesos per l’Institut Ramon Llull durant els anys 2011 i 2012, uns exàmens que s’han transcrit, etiquetat i analitzat mitjançant el programari AntConc. Un cop analitzat els textos, s’han classificat els errors d’acord amb un criteri gramatical, de manera que es presenten els principals errors de l’alumnat als nivells ortogràfic i ortotipogràfic, morfosintàctic, lexicosemàntic i pragmaticodiscursiu. El treball mostra com els àmbits ortogràfic (en el cas de l’alumnat anglòfon) i morfosintàctic (en el cas de l’alumnat serbi) són els que presenten uns percentatges més elevats d’errors, si bé l’àmbit lexicosemàntic és on podem detectar més clarament les interferències de les llengües primeres i, sobretot, de les altres llengües que parla l’alumnat.

unitat didàctica basada en l’enfocament per tasques: reflexions i exemples

En aquest article es presenta una proposta d’implementació d’una unitat didàctica que es basa en l’enfocament per tasques. Es fa un breu repàs teòric dels fonaments de l’enfocament per tasques per contextualitzar la proposta que es duu a terme amb un grup d’aprenents adults d’un centre públic de les Illes Balears. Els objectius de l’article són: 1) descriure les fases de la unitat didàctica i la tipologia d’activitats que s’hi inclouen i 2) mostrar el tipus d’interacció que el treball per tasques genera. Per assolir aquests objectius, s’ofereixen exemples d’activitats de les diverses fases i s’analitzen fragments de la conversa que generen les activitats. Al final es fa un resum dels beneficis que el treball per tasques pot tenir en l’aprenentatge de llengües i, en concret, en els aprenents adults.

L’ensenyament i aprenentatge del català a adults

L’ensenyament del català a adults ha anat canviant en les últimes dècades. S’ha passat d’un alumnat homogeni de persones castellanoparlants provinent d’altres comunitats autònomes de l’Estat espanyol a una realitat d’aula molt diversa quant a procedències, llengües i experiències viscudes dels aprenents. Aquest canvi ha posat de manifest la necessitat de formació del professorat per adaptar-se a aquest nou context i les necessitats lingüístiques d’aquest públic tan heterogeni. Per fer front a aquesta diversitat, s’han implementat diferents pràctiques que afavoreixen que l’alumne esdevingui el centre de l’aprenentatge i aposten per una humanització i personalització de l’educació. Es potencien activitats significatives que permeten crear ponts amb la realitat de l’alumne fora de l’aula i donar resposta als seus objectius específics i interessos. La finalitat és capacitar l’alumne per ser un interlocutor competent en diversos àmbits.

retroacció correctiva oral amb estudiants adults poc escolaritzats

En els últims anys, el feedback correctiu ha despertat molt interès i s’han dut a terme un nombre considerable de recerques en aquest àmbit, especialment en la didàctica de l’anglès com a llengua segona o estrangera. El present article se centra en el feedback correctiu oral que el docent proporciona a l’alumne quan produeix un enunciat que conté un error en un context d’ensenyament del català com a llengua addicional amb alumnes poc escolaritzats d’un centre educatiu en seu penitenciària. Per a dur a terme l’estudi, s’han enregistrat 5 classes, que han estat transcrites i codificades per a l'anàlisi seguint la classificació de Fu i Nassaji (2016). Els resultats mostren que hi ha un alt nombre d’errors de pronunciació i lèxics, a banda d’un ús freqüent del castellà (llengua comuna) quan s’esperaria que l’alumne utilitzi el català. Pel que fa a les estratègies de feedback correctiu oral, les més freqüents són les reformulacions i les traduccions. Les incitacions són menys freqüents però destaquen les peticions d’aclariment i les elicitacions. El alumnes perceben el feedback correctiu oral proporcionat en la majoria dels casos. i en un terç de les ocasions porten a reparació.

recerca en aprenentatge de llengües i les percepcions sobre les pràctiques didàctiques a l’aula: el cas de l’ensenyament dels passats en català com a llengua addicional

Aquest article té un doble objectiu. D’una banda, fa un repàs a la relació complexa que hi ha hagut entre la recerca en l’ensenyament-aprenentatge de llengües addicionals a persones adultes i les pràctiques a l’aula. Es presenten les diferent posicions que hi ha hagut al voltant del debat i les tendències actuals. D’altra banda, s’il·lustra la relació entre teoria i pràctica a partir d’un estudi sobre les percepcions del professorat de català com a llengua addicional pel que fa a la influència de la recerca en les seves percepcions de pràctiques a l’aula. L’estudi es basa en les respostes a un qüestionari en línia que van contestar 76 docents de català per a persones adultes als territoris de llengua catalana i a l’exterior. El qüestionariincloïa una pregunta oberta en què es demanava als docents si pensaven que la recerca en didàctica de la llengua havia influït la seva manera d’ensenyar els usos i formes del passat en català. Els resultats de l’estudi van mostrar que la meitat dels docents van dir que havien rebut influència de la recerca en les seves pràctiques a l’aula. Els docents van relacionar la influència de la recerca més amb aspectes metodològics de l’ensenyament de llengües (l’enfocament comunicatiu) i de la pròpia experiènciaque no pas amb temes concrets de recerca. Al final de l’article es plantegen diferents maneres de consolidar el camp de la recerca en la didàctica del català com a llengua addicional per a persones adultes.

universals lingüístics i el marcatge en l’ensenyament de la pronunciació del català com a llengua estrangera

Aquest article explora la contribució que poden fer els universals lingüístics i la noció del marcatge tipològic a l’ensenyament i aprenentatge del sistema vocàlic i l’entonació del català. L’anàlisi demostra que el català se situa en un nivell mitjà de complexitat tipològica en relació amb les llengües més parlades dels nouvinguts. Les àrees de dificultat tindran a veure amb el contrast entre les vocals mitjanes obertes i tancades, la producció de la vocal neutra, la presència lleugerament majoritària d’accents tonals de tipus alt o ascendent i d’interrogatives absolutes amb entonació descendent. Aquests resultats poden tenir implicacions importants per a l’ensenyament i l’aprenentatge de la pronúncia del català com a llengua estrangera. La primera té a veure amb l’ordre natural d’adquisició de determinades estructures i pot aplicar-se al disseny de programacions o materials didàctics. La segona es relaciona amb la direcció de la generalització en l’aprenentatge de les estructures en què existeix una relació d’implicació i s’aplica a la facilitació del procés d’adquisició de la llengua. Finalment, es destaca la necessitat de recollir evidències que permetin abonar o falsar les hipòtesis formulades des de l’enfocament basat en el marcatge tipològic.