Un país sense novel·la. L’aventura editorial de ‘L’Eros de Picadilly Circus’ de Mercè Linyan i el seu context literari

El març de 1971 el Club dels Novel·listes publicava L’Eros de Piccadilly Circus en un moment de preocupació intel·lectual per la manca d’una novel·la en català. El llibre, atrevit en el seu plantejament i ambientat en un Londres marginal que del ben segur resultava exòtic per al lector català, era d’una autora valenciana: la canalina, Mercè Linyan. Joan Sales, un editor perspicaç que ja havia donat a conèixer Mercè Rodoreda, va endreçar l’original de Linyan i va convertir-lo en un modest èxit editorial. Després d’aquella primera novel·la Linyan ja no va publicar res més i la seua peripècia vital es va convertir en un misteri. L’article indaga en aspectes biogràfics de l’escriptora fins ara desconeguts i així mateix descriu el procés d’edició a partir de la investigació de la correspondència inèdita entre l’autora i el seu editor.

Paròdia sobre paròdia. C. A. Jordana reescrit per Mercè Rodoreda

This paper proposes a reinterpretation of plot parallelisms between El collar de la Núria (1927), by C. A. Jordana, and Crim (1936), by Mercè Rodoreda. The comparative analysis aims to show how Crim, in addition to working as a parody of the principles of the detective story, can be read as a parody of an earlier parody of the same genre – that is, the text by Jordana. This rewriting exercise strengthens the hypertextual link between these two novels and results in what we may call, following the terminology by Gérard Genette, a hyperparody.

MENOS-QUE-HUMANO: FRONTERAS POROSAS EN “MISTER TAYLOR” DE AUGUSTO MONTERROSO Y “LA SALAMANDRA” DE MERCÈ RODOREDA

Este trabajo se centra en dos cuentos, “Mister Taylor” de Augusto Monterroso y “La salamandra” de Mercè Rodoreda, con el objetivo de analizar las peculiaridades del término “menos-que-humano”. Este concepto, argumento, es instrumento utilizado por el humanismo para la violencia y la explotación, sin embargo, refiere al hecho de que lo humano puede devenir en “otra cosa”, esto último ofreciendo una mirada crítica posthumanista a procesos como la violencia de género (como pasa en “La salamandra”) o el neocolonialismo (en “Mister Taylor”).

Catalan Identity in the 20th Century Novel

The 20th century is definitely the consolidation of Catalan literary movements in which Catalan identity plays a fundamental role. Modernism and avant-garde movements prompted a renewal of literary genres. The Spanish Civil War (1936-1939) was a point of conflict that led to the exile of most writers in Catalan. However, they continued publishing their works in Catalan. That´s the case of La Plaça del Diamant by Mercé Rodoreda and Cròniques de la veritat oculta by Pere Calders. That process of exile came to an end between 1962 to 1975 (death of Franco). Terenci Moix, Montserrat Roig, and others belonged to a generation called “generació literària dels setanta.” Most of them were born in Spanish postwar, educated in Francoism, concerned to recover the Catalan national identity, democratic politics, and social liberation of women and gay people.