El uso de la rúbrica para evaluar tareas en entornos virtuales de aprendizaje: un caso aplicado a estudiantes avanzados de la carrera de economía

En este artículo se presenta la experiencia del uso de la rúbrica para evaluar tareas en entornos virtuales de aprendizaje incorporada a Economía de América Latina, asignatura avanzada de la carrera de la Licenciatura en Economía de la Universidad de la República, Uruguay. Se trata de una innovación docente aplicada este año a raíz del contexto de la pandemia, que implicó el diseño e implementación de una nueva herramienta para la evaluación del aprendizaje. Los resultados de su aplicación fueron muy positivos, tanto para el objetivo de evaluar los contenidos de la asignatura y el proceso de aprendizaje de los estudiantes, como para la corrección por parte de los docentes, y la devolución a los estudiantes. Asimismo, la opinión de los estudiantes se mostró muy favorable en relación con su uso.

Análisis de aplicaciones de Realidad Aumentada para la práctica de futuros docentes con alumnado que presenta Trastorno del Espectro Autista

Uno de los métodos que mejor está respondiendo a las demandas actuales de la educación es la introducción de las Tecnologías de la Información y Comunicación (TIC). En esta línea, los futuros docentes de los Grados de Maestro de Educación Infantil y de Maestro de Educación Primaria deben conocer qué es la Realidad Aumentada, una de las tendencias más novedosas debido a la diversidad de aplicaciones que desarrollan distintas áreas de contenidos. La característica principal de esta herramienta es que permite el acceso a la información de la realidad del mundo y pone a disposición de la sociedad datos digitales en tiempo real. Por otra parte, debido al aumento de estudiantes que presentan Trastorno del Espectro Autista (TEA) y teniendo en cuenta su alta prevalencia en las aulas de los colegios y su heterogeneidad, existe una notoria dificultad para acertar en las intervenciones educativas. En este sentido, este estudio tiene por objetivo realizar una revisión de aplicaciones de Realidad Aumentada que son favorables para el desarrollo competencial en la intervención con el alumnado que presenta TEA, que posteriormente, y según el contexto en el que se vaya a trabajar, servirán para seleccionar la aplicación más adecuada. Este trabajo se enmarca en la línea de investigación del grupo de investigación de la Universidad de Alicante IncluTic (VIRGROB-321).

Metodologías activas desarrolladas en la supervisión de las Prácticas Externas del Grado en Pedagogía

El presente trabajo muestra nuestro quehacer docente en el ámbito de la innovación con la materia Prácticas Externas en el Grado en Pedagogía de la Facultad de Ciencias de la Educación en la Universidad de Sevilla. A lo largo de este tiempo siempre hemos planteado dicha materia como el eje vertebrador de la formación inicial del pedagogo y pedagoga, siendo el estudiante el principal objeto de preocupación y enfoque. Detallamos diferentes metodologías activas implementadas para la supervisión de las Prácticas Externas: Programa de Acción Tutorial entre Iguales (PATI), Círculos de Calidad, seminarios y blog como herramienta colaborativa. Los estudiantes destacan un alto grado de satisfacción con las experiencias desarrolladas, al reducir las distancias entre el tutor y tutorizado, favorecer la evaluación individualizada de los trabajos de grupo, estimular el trabajo colaborativo, fomentar la reflexión, y ampliar su bagaje de conocimientos al interactuar con sus compañeros y compañeras. En definitiva consideran que son metodologías adecuadas por promover una organización horizontal del trabajo en la asignatura Prácticas Externas.

Percepción de utilidad de las herramientas de Moodle y uso del campus virtual por estudiantes del Grado en Podología

Este trabajo analiza la utilidad percibida por los estudiantes y el uso que realizaron del campus virtual (CV) de la asignatura Ortopodología I del Grado en Podología en el curso académico 2019-20. La percepción de utilidad se estudió a través de una encuesta y para analizar el uso se exportaron y depuraron los registros generados en Moodle. Se analizó la relación entre el uso del CV y el rendimiento académico, el sexo y la edad. Participaron 106 estudiantes que generaron un total de 53.397 registros. El 33,96% de la clase cumplimentó la encuesta. El número medio de acciones registradas fue de 503,75±226,26. Las acciones con mayores registros fueron los accesos al sistema (38,67%), a los recursos (19,54%) y los cuestionarios (10,11%). Al 97,2% de los encuestados les gustó el planteamiento de la asignatura en el CV y el 58% valoró como buenos los contenidos. Las herramientas y elementos de aprendizaje mejor valorados fueron los documentos del profesor, los vídeos y el correo electrónico. Por el contrario, las tareas grupales fueron las peor valoradas. En conclusión, se ha observado un alto uso del CV y los contenidos y herramientas disponibles han sido consideradas muy útiles por los estudiantes.

El uso de las historias para la docencia en el Grado de Educación

En la actualidad, el profesorado tiene en la narración una de las herramientas con las que poner en práctica, metodologías docentes activas innovadoras como es la gamificación. En este sentido, la creación y la narración de historias o storytelling, se ha convertido en una alternativa atractiva pues responde a los intereses de los estudiantes en el juego, brinda la posibilidad de aprender jugando y favorece su motivación hacia el aprendizaje. En el presente trabajo, se desarrolla una propuesta didáctica cuyo objetivo es introducir los juegos narrativos y el storytelling en las prácticas docentes de la asignatura de Organización Escolar, materia incluida en los planes de estudio de los Grados de Maestro en Educación Infantil y Educación Primaria. Se presenta, además, material complementario para su puesta en práctica, así como para su posible adaptación a otras materias. Finalmente, se discuten sus implicaciones y las conclusiones derivadas del desarrollo de la propuesta destacando su carácter innovador, lúdico y motivador para los estudiantes, así como para el desarrollo profesional de los docentes de nivel educativo superior.

Contents and limits of horizontal teaching coordination among teachers of 1st year of the Law Degree

El treball indica en primer lloc el context acadèmic i docent actual postbolonya i subratlla la importància que la literatura ha atorgat a la constitució dels equips docents per a la millora de l'ensenyament universitari. A continuació es descriuen 12 accions concretes i tangibles que donen contingut a una experiència reiterada de coordinació docent entre el professorat de totes les assignatures d'un grup classe de primer curs de Dret. Es tracta de les següents actuacions: constitució com a grup o equip docent i establiment de canals de comunicació ràpids i àgils; disseny i presentació d'un programa docent conjunt semestral; programació d'una activitat composta d'avaluació continuada conjunta cada semestre; implantació d'un pla de lectures comunes; proposta d'un pla d'activitats complementàries; realització d'un treball acadèmic o d'investigació integrat; redacció d’un thesaurus essencial de cada assignatura; coordinació en les dates de les proves d'AC; celebració d'un claustre final d'avaluació; altres iniciatives menors, com torn d'incidències d'exàmens comú i establiment d'un espai d'anàlisi i debat conjunt. Finalment els autors ofereixen una valoració positiva però crítica de l'experiència a manera de conclusions. Més enllà dels èxits aconseguits, que redunden sens dubte en una millora docent, també s'assenyalen els límits d'aquest tipus d'iniciatives en un context marcat per plans d'estudi que malgrat la seva renovació segueixen encasellant assignatures i matèries i no es plantegen a fons quins són els autèntics objectius que persegueix la titulació.

El feedback para la mejora del aprendizaje: una experiencia en la formación inicial de profesores

La retroalimentació descriptiva escrita, que es deriva de la pràctica de la avaluació formativa, juga un paper important en la millora de l'aprenentatge per part dels estudiants, doncs proporciona informació oportuna al estudiant sobre els aprenentatges realitzats, les seves dificultats i sobre les indicacions per superar-los. Fou a partir d'aquesta idea que al llarg del curs escolar 2018/2019, vam realitzar una experiència de retroalimentació descriptiva escrita en la planificació de classes per a futurs mestres, en l'àmbit d'una assignatura semestral de pràctiques. L'objectiu d'aquesta experiència va ser el de verificar si aquesta retroalimentació contribueix en la millora del seu aprenentatge en la tasca de la pràctica docent d'aquests estudiants. En els comentaris, que es van proporcionar en la retroalimentació escrita, es va indicar el que estava ben fet i el que feia falta millorar o corregir. A la vegada es van donar orientacions per fer-ho. Amb això vam descobrir que els estudiants estaven millorant el seu acompliment en la preparació de la planificació de les seves classes al llarg del semestre, superant les dificultats diagnosticades a l'inici de la preparació d'aquesta tasca.

Deconstrucció i reflexió (auto)biogràfica des d’una experiència docent a l’assignatura de Rol i identitat del Treball Social

El text que presentem està relacionat amb l’experiència educativa i d’aprendre que anem desenvolupant en una assignatura obligatòria de quart curs del Grau de Treball Social anomenada Rol i identitat del Treball Social. Des del punt de vista pedagògic convidem a l’estudiant a reflexionar sobre el seu propi procés d’aprenentatge a partir de la deconstrucció de la seva autobiografia. Com a professors procurem acostar-nos a l’ensenyança amb metodologies educatives fomentin un aprenentatge heteràrquic entre estudiants i docents basat en el respecte dels sabers acadèmics i de la vida quotidiana. Pensem, que en l’actual context social i educatiu, els docents tenim el repte d’obrir les possibilitats pedagògiques a través d’altres formats de transmissió del coneixement en l’ensenyament del Treball Social, i així fomentar i estimular en els estudiants la participació (com a subjectes proactius), el pensament complex, l’acció transformadora i la transdisciplinarietat dels sabers.Aquesta proposta també s’emmarca en un projecte d’innovació docent que pretén reorientar la transmissió del coneixement a partir d’estratègies narratives. La incorporació d’aquesta experiència en el projecte comporta un aprenentatge col·lectiu i co-construït amb altres assignatures i professors que permeten ampliar les perspectives epistemològiques i les expectatives d’aprenentatge sobre les que partim.En aquest sentit, aquest article té l’objectiu de fonamentar, explicar i reflexionar al voltant del context de l’experiència, i alhora valorar la metodologia aplicada i les accions que s’han portat a terme a partir dels resultats obtinguts.

Aplicación de las Metodologías Ágiles al proceso de enseñanza-aprendizaje universitario

Aquesta proposta d'innovació docent té com a objectiu el de dinamitzar i apropar al món empresarial l'ensenyament en l'assignatura de sis crèdits Gestió i organització d'Empreses II, cursada en el quart semestre dels diferents graus que s'ofereixen a la Facultad de Ciencias Económicas de la Universidad San Pablo-CEU, de forma que l'alumne participi de forma més activa del que fins ara venia fent i s'impliqui en la solució dels problemes d'empreses reals plantejats a l'aula. Amb aquesta finalitat s'utilizaran metodologies àgils i innovacions tecnològiques, que permetin aplicar de forma pràctica l'aprenentatge basat en projectes (APB).Per a la seva implementació es proposa la resolució d'un cas de producció per tallers, mitjançant la formació d'equips àgils, utilitzant Scrum i Kanban, fent servir per al darrer, l'aplicació Trello. L'enfoc iteratiu i incremental d'aquesta metodologia permetrà que l'alumne conegui de forma senzilla i pràctica conceptes que creixen en quant a la seva complexitat, segons es va evolucionant en la resolució del mateix.Per a l'assignatura en qüestió, el desenvolupament de la solució es farà en cinc iteracions o sprints, afegint a cada iteració nous resultats d'aprenentatge, que permetin aconseguir les competències marcades en la matèria.

Adecuando el aprendizaje a los requerimientos de la industria: una actividad de aprendizaje basado en proyectos

Són nombrosos els estudis que clamen per una major adequació de l'aprenentatge a les competències requerides pel mercat laboral. Aquestes competències que s'han de desenvolupar durant l'etapa estudiantil inclouen tant competències tècniques (coneixements) com transversals (p.e. la creativitat, l'esperit crític, o el treball en equip). Com a resposta a aquest requeriment per part de l'empresa, cada vegada són més les universitats que aposten per l'ús intensiu de les metodologies d'aprenentatge actiu, les quals han demostrat ajudar al foment d'aquestes competències en l'alumnat. Aquest estudi se situa precisament en aquest context. Concretament, es presenta una experiència d'aprenentatge basat en projectes en la qual participen estudiants del Màster Universitari en Direcció d'Empreses i Sistemes de Producció de la Universitat Internacional de Catalunya (Barcelona, Espanya) i que busca, com a objectiu últim, el desenvolupament d'algunes de les competències que els estudiants necessitaran aplicar en el món laboral.