Traditional Japanese pottery and its influence on the American mid 20th century ceramic art

The Japanese ceramic tradition that was to emerge along with other forms of traditional crafts through the Mingei Movement during the interwar period, as a form of reaction to the barbaric and expansive industrialization that swept Japan from the late nineteenth century, brought to light the traditional, moral, philosophical, functional, technical and aesthetic values that had begun to eliminate. Great Japanese artists, art critics and ceramists, such as Soetsu Yanagi and Shōji Hamada, as well as the emblematic personality of the English potter Bernard Leach, after caring for the revival of Japanese pottery, believed that they should disseminate the philosophy of traditional Japanese pottery around the world and especially in the post-war U.S.A. where it found a significant response from great American potters and clay artists, but also from the educational system of the country. This article aims to focus precisely on the significant influence that postwar American ceramic art received from traditional Japanese pottery ideals. The author in order to document the reasons for this new order of things, will study and analyze the work of important American potters and ceramic artists of the time, and will highlight the social, philosophical and cultural context of the time in which the whole endeavor took place.

Apostillas a un debate historiográfico La Capilla de San Jerónimo del Estudio de Salamanca

En este artículo se aborda la Capilla del Estudio salmantino formulando los datos de su configuración y atendiendo a los problemas que ha conllevado la investigación de uno de los espacios más controvertidos del edificio de Escuelas Mayores. Se determina su localización original: La Capilla componía un ámbito religioso, civil y representativo, imprescindible para el funcionamiento institucional. El recinto acogía la celebración de las fiestas del calendario escolar y los claustros. La construcción de la biblioteca encima, implica su renovación a través del encargo de un retablo a Felipe Bigarni y Juan de Flandes, para, finalmente, unificar el espacio de la librería a la capilla. Asimismo se cuestiona la autoría del Cielo de Salamanca, tradicionalmente atribuido a Fernando Gallego, y se propone una lectura iconológica de esta ‘arquitectura de autor’.

La representació dels nens als llargmetratges de ficció de Flora Gomes: diàleg entre l'art africà i el cinema

El present article intenta evidenciar punts de convergència i divergència entre la representació dels nens en l'art africà i en la producció cinematogràfica de ficció del realitzador de Guinea Bissau Flora Gomes. En primer lloc, de manera molt sintètica, s'exposen aquelles tipologies plàstiques on apareix el nen (figuretes com a part de rituals iniciàtics, representació de les maternitats i parelles de bessons). A continuació, s'identifica on apareixen aquestes temàtiques, i com són abordades als films.

De l'art analògic a l'art digital: nous contextos i noves propostes de recerca

Presentació del número 18-19 de Matèria. Revista internacional d'Art, escrit per Magda Polo.

Paloma Ortiz-de-Urbina (ed.), Arnold Schönberg und Roberto Gerhard: Briefwechsel, Berna, Peter Lang, 2019

Reseña del libro Paloma Ortiz-de-Urbina (ed.), Arnold Schönberg und Roberto Gerhard: Briefwechsel, Berna, Peter Lang, 2019.

Els ulls del Vescomte. Mirades, mutacions i trasbalsos del sepulcre gòtic de Ramon Folc de Cardona, el Prohom vinculador, a Poblet

Aquest estudi es vincula a la recent restauració del sepulcre de Ramon Folc VI de Cardona i a la seva reubicació dins l’església del monestir de Poblet, i es proposa resseguir a partir de fonts antigues les vicissituds dels diversos elements del desmembrat conjunt gòtic. Es revisen els seus elements i es plategen hipòtesis sobre el caràcter factici de l’actual estructura i sobre la damnatio memoriae infligida al rostre i els ulls del jacent, aspectes ja documentats al segle XVI. Ja aleshores havia estat inventada la llegenda sobre la lluita del vescomte amb els ratpenats diabòlics que el van cegar, en un interessant cas de relectura de les representacions medievals després d’haver estat manipulades.

L’exposició com a relat penúltim

Ressenya del llibre Pilar BONET JULVE (Ed.), La Mèdium i el poeta. Una conversa astral entre Josefa Tolrà i Joan Brossa, Barcelona, Ajuntament de Barcelona - Fundació Joan Brossa, 2020, editat amb motiu de l’exposició presentada amb el mateix nom a la Fundació Brossa de Barcelona del 06.02 – 25.10.2020.

Estudios Musicales del Clasicismo

Reseña del libro Adela Presas y Miguel Salmerón (eds.), Estudios Musicales del Clasicismo. Debates estéticos sobre el teatro musical español del siglo XVIII, Madrid y Sant Cugat, Arpegio, 2019.

«Tan nuestro, tan de nuestra tierra». La consagración del paisajismo en Alicante a través de la literatura de Gabriel Miró y la pintura de Emilio Varela

Desde mediados del siglo XIX, la pintura de paisaje gozó de reconocimiento en España. Determinados teóricos de la generación del 98 estructuraron el discurso sobre los espacios naturales del país con base en una concepción ensalzadora de Castilla. No obstante, en determinadas regiones del Estado surgieron apreciaciones de enclaves nada similares al centro peninsular. Como ejemplo, este artículo analiza el nacimiento y la consagración del paisajismo en Alicante a través de la literatura de Gabriel Miró y la pintura de Emilio Varela. Se consideran cuestiones como las relaciones entre las novelas del escritor y los óleos del artista plástico, la recepción de estas manifestaciones en Alicante a través de la crítica de arte y la proliferación de exposiciones de paisaje en la capital de la provincia tras la irrupción de estos dos creadores.

L'edició universitària de qualitat

Ressenya del llibre Belmar Gándara Sancho (ed.), Edición universitaria. Cuestión de estilo, Santander, Ediciones Universidad de Cantabria, 2020.