L’elegia IX de les Elegies de Bierville de Carles Riba, escrita a la França ocupada el 1941, conté una contradicció aparent sobre el rol de la guerra en la construcció de la democràcia. D’una banda, Riba escriu que, a l’hora de fundar la democràcia, a Grècia no li calia guanyar la guerra amb Pèrsia, sinó només donar cabuda al desig de llibertat d’uns homes atenencs. D’altra banda, però, el poema acaba suggerint que la guerra també forma part de la democràcia, ja que aquells que no són lliures, “els batuts”, es retroben a si mateixos com a soldats que lluiten per aconseguir la llibertat.El meu treball fa una lectura històrica de l’elegia política de Riba i relaciona la contradicció que conté amb el sorgiment de l’independentisme a la Catalunya contemporània. La meva pregunta és si cal entendre l’independentisme com un desig de democràcia o com una guerra per obtenir poder estatal. Per formular la pregunta, contraposo el terme de Michael Hardt i Antonio Negri “poder constituent” sobre els moviments actuals de transformació política i el terme de Carlo Galli “guerra global” sobre les guerres de poder sobre l’espai en la globalització. La meva hipòtesi és que a la Catalunya global, com en el poema de Riba, democràcia i guerra continuen generant una contradicció insoluble i necessària. The elegy IX of Carles Riba’s Elegies de Bierville, written in occupied France in 1941, contains an apparent contradiction about the role of war in the construction of democracy. On the one hand, Riba writes that, in order to found of democracy, Greece did not have to win the war against Persia; all they needed was to recognize and accommodate the longing for freedom of a particular group of Athenians. On the other hand, however, the poem suggests in the end that war is also part of democracy, as those who are not free, the “vanquished,” can only regain their souls by acting as soldiers who fight for freedom. My paper undertakes a historical reading of Riba’s political elegy and relates its contradiction to the emergence of separatism in contemporary Catalonia. My question is whether we must understand separatism as a longing for democracy or as a war to obtain state power. To formulate this question, I juxtapose Michael Hardt and Antonio Negri’s notion of “constituent power,” which theorizes today’s movements of political transformation, to Carlo Galli’s term “global war,” which describes the power wars in the spaces of globalization. My hypothesis is that in global Catalonia, like in Riba’s poem, democracy and war continue to generate an inherent and unsurpassable contradiction.
Liminal lieux de mémoire
