Resum: L’insult, en l’Edat Mitjana, és més que un mitjà per a ofendre un individu. L’omnipresent cultura de l’honor, que impregna la societat i determina el comportament d’homes i dones, el converteix en oprobi, en l’avergonyiment públic de la persona injuriada. Les respostes a aquest tipus de situacions eren diverses, en funció del gènere i la posició social de l’individu i, també, del seu criteri personal, però el ventall d’opcions era ampli: replicar amb altre insult; la violència; apel·lar als testimonis de la injúria; i, finalment, recórrer als tribunals de justícia. A la València al tombant del Tres-Cents, sembla que aquest últim recurs era força freqüent, especialment entre les classes populars; i, per aquesta raó, conservem nombrosos clams i demandes que ens han permès observar com es produïa i desenvolupava la violència verbal a la ciutat. En el present article, analitzarem l’insult masculí a finals del llarg segle XIV, parant esment en els termes fets servir més freqüentment; els espais als quals es produïen la major part dels episodis; i, finalment, en la centralitat de la violència física com a resultat, resposta o acompanyant de l’ofensa verbal.
Paraules clau: insults, honor, injúria, violència
Abstract: Insults were, during the Middle Ages, more than a way to offend an individual. The ubiquituous culture of honour, which impregnated society and determined men’s and women’s behaviour, turned them into vituperation, into the public shaming of the insulted person. The responses to these situations were diverse, and depended on the gender, social standing and, ultimately, personal criteria of the slandered individual, but the range of options was broad: retorting with another insult; responding with violence; appealing to the witnesses of the insult; and, finally, denouncing the insulter at the courts of justice. In Valencia, by the end of the 14th century, it seemed that this last resort was particularly frequent, especially among the populace; for this reason, there have been preserved numerous court claims and prosecution records that allow us to observe how verbal violence occurred in the city. In this article, we will analyze insults against men at the end of the 14th century, focusing specially on the slanders more commonly used; the spaces in which verbal disputes took place; and, finally, on the centrality of physical violence as a result, response or companion to verbal offense.
Keywords: insults, honour, slander, violence
Les males paraules: insults masculins a la València baixmedieval
