Variant constantment d'objecte sense modificar mai d'objectiu, la mentalitat persecutòria porta segles reiterant entre els seus arguments aquell que assenyala els grups o individus a acuitar com a lladres menjadors de nens. L'àpat caníbal, la devoració d'ànimes o la vampirització sexual han estat les figures intercanviables de l'apoderament il·legítim, per part dels malignes, del més fonamental dels aliments que nodreixen tant la societat com l'Estat: els infants. De les acusacions contra els primers cristians fins a la imaginació antisectària dels mass media actuals, la pràctica totalitat dels discursos estigmatitzadors produïts fins ara han inclòs, entre les abominacions atribuïdes als perillosos, la de la seva predilecció per la més fresca de les carns, pel més tendre dels esperits. Entre tots els destinataris d'aquesta imputació, en destaquem un en especial: la mateixa Església catòlica, durant les fases històriques en què els esdeveniments van forçar-la a mudar el seu habitual paper de perseguidora pel de perseguida.Variando constantemente de objeto sin modificar nunca su objetivo, la mentalidad persecutoria lleva siglos reiterando en sus argumentos aquél que señala a los grupos o individuos a hostigar como ladrones comedores de carne infantil. El banquete caníbal, la devoración de almas o la vampirización sexual han sido las figuras intercambiables del apoderamiento ilegítimo, por los malignos, del más fundamental de los alimentos de que tanto la sociedad corno el Estado se nutren: los niños. De las acusaciones dirigidas contra los primeros cristianos basta la imaginación antisectaria de lo mass media actuales, la práctica totalidad de los discursos estigmatizadores producidos basta ahora han incorporado entre las abominaciones atribuidas a los peligrosos la de su predilección por la más fresca de las carnes, por el mismo tiempo de los espíritus. Entre todos los destinatarios de tal imputación, se destaca aquí uno en especial: la propia iglesia católica, durante las fases históricas en que los acontecimientos la forzaron a mudar su habitual papel de perseguidora en el de perseguida.Variant constamment d'objet sans jamais modifier son objectif, la mentalité persécutrice depuis des siècles réitère parmi ses arguments celui qui consiste à signaler les groupes ou les individus à fustiger comme des voleurs mangeurs de chair d'enfant. Le banquet cannibale, le repas d'âmes ou le vampirisme sexuel ont été les figures interchangeables de l'appropriation illégitime, par les malins, du plus fondamental des aliments dont aussí bien la société que les Etats se nourrissent: les enfants. Des accusations visant les premiers chrétiens jusqu'à l'imagination anti-sectaire des mass media actuels, la quasi-totalité des discours de stigmatisation produits jusqu'à nos jours ont incorporé, parmi les abominations attribuées aux êtres dangereux, celle de leur prédilection pour la plus fraîche de toutes les chairs, pour le plus tendre des esprits. Parmi tous les destinataires d'une telle imputation, on en remarque ici tout spécialement un: l'Eglise catholique elle-même, au cours des phases historiques pendant lesquelles les événements l'obligeront à taire son habituel rôle de persécutrice et à endosser celui de persécutée.Constantly changing its object without ever altering its objective, persecutory imagination has, for centuries, repeatedly singied out the argument which points to groups or individuals to be censured as thieving eaters of child-flesh. The cannibal banquet, the devouring of souls and sexual vampirism have been the interchangeable figures in the illegitimate seizure, by the perverse, of the most basic stuff on which both society and the state feed: children. Ranging from the accusations hurled at the first Christians to the antisectarian imagination of today's mass media, practically all stigmatizing discourse produced to date has numbered the predilection for that freshest of all fresh, the most tender off all souls, among the abominations attributed to the dangerous. Of all those accused of this charge, there is one which particularly stands out here: the Catholic church itself, during the phases of its history when events forced it to change its usual role of persecutor for that of persecuted.
The attitude of the Constitutional Work Club towards the denominational regulations of the parliamentary project of Constitution during the years 1919–1921